dilluns, 13 d’abril de 2020

LLEGIM, REFLEXIONEM I COMPARTIM (CATALÀ 3r)




“Després de fer la tasca conjunta, la meva mare i jo pensem que el més important és la nostra relació ja que la meva mare dona molta importància a l’oració que diu “dedicar més temps a qui no vol estar més temps amb nosaltres” (tot i que cap de les dues pensi que jo no vull passar temps amb ells, ha escollit aquesta). En canvi, jo he col·locat en el primer lloc de la taula aquesta altra: “però vigila: el pare i la mare també se senten dolguts”. Com es pot veure, les dues mostrem que hem de tenir en compte l’empatia perquè estem en etapes diferents. 

Després de llegir els decàlegs arribo a la conclusió que els adolescents, tot i que estem amb les hormones alterades, hem de pensar i després actuar. No podem dir el primer que se'ns passa pel cap i, més tard, empenedir-nos ja que podem ferir amb les nostres paraules.”




JÚLIA OLLER





“Actualment estem vivint una situació que ens està afectant enormement. Estem perdent persones estimades, bones experiències, poder disfrutar de caps de setmana a l’ aire lliure amb amics i famílies compartint rialles i converses…; tanmateix, penso que s’ha d’intentar buscar la part positiva per poder afrontar amb més força aquest moment. 
Tenim més temps per poder fer les coses que sempre hem volgut fer, però que no fèiem perquè no teníem prou temps degut a la rutina o, simplement, perquè ens limitàvem a  dir: ‘’és que no tinc temps’’. Ara podem compartir més temps amb els pares i germans, riure i passar bones estones que, estic segura, més endavant recordarem.
Estem aprenent que el confinament aporta bones coses a part d’aturar el contagi del virus exponencialment perquè està ajudant al medi ambient. Aquests dies ens estem adonant del mal que fèiem a la natura quan en la nostra vida normal. Després d’estar allunyats dels meus familiars, els meus éssers estimats i de tenir por a la seva pèrdua, valoro molt més els moments amb ells i, no només això, a casa meva, hem après a valorar cada instant: el poder sortir al carrer, poder estar amb amics que viuen lluny i no podem veure sovint, cada excursió, cada rialla i cada despertar…”

ABRIL ADELL









Cap comentari:

Publica un comentari