dilluns, 11 de maig de 2020

La Cultura, no s'atura - Jocs Florals 2020



La Cultura no s'atura! 

El confinament no ens ha impedit dur a terme els nostres mítics Jocs Florals. Tots els/les alumnes van escriure els seus poemes, durant la Setmana Cultural, tot seguint unes instruccions prèvies:

  • Els poemes de 1r d'ESO els van fer a partir d'una dinàmica sobre les emocions.
  • Els poemes de 2n d'ESO parteixen de les lletres de cançons catalanes.
  • Els alumnes de 3r d'ESO tenien dues opcions:
    • Un poema format per tres Haiku, de temàtica a escollir entre la solidaritat, l'empatia o la solitud.
    • Quatre quartets amb rima ABAB o ABBA on hi aparegués el vers "No pensis només en tu"
  • Els alumnes de 4t d'ESO havien d'escriure un sonet decasíl·lab. També, tenien dues opcions:
    • Un sonet amb l'acròstic (TOTANIRÀBÉMANYANET)
    • Un sonet que inclogués el vers: "Si et diuen que tot ja s'ha acabat"

Després, el Departament de Llengües va fer una selecció prèvia i seguidament, vam fer un Google Forms on vosaltres vau escollir el vostre poema guanyador! La participació en les votacions ha estat increïble i ara ja podem dir qui són els guanyadors:

De 1r cicle:
  • 1r Blanca Sánchez 1rA
  • 2n Joana Pagès 2nA
  • 3r Laura Llorens 1rC

De 2n cicle: 
  • 1r Natàlia Rodríguez 4t B
  • 2n Miquel Angelergues 4t A
  • 3r Judith Solano 3r B

A continuació, adjuntem els seus poemes:

ALUMNES DE 1r CICLE D'ESO:


Blanca Sánchez 1rA

UNA BARREJA D’EMOCIONS


Si mirem cap al nostre interior,

descobrim la persona que realment som,

les sensacions que no podem evitar

i les emocions que hem d’acceptar.



La tristesa és un camí ple de llàgrimes doloroses,

on hem de lluitar contra la veritat de les coses,

quan ens adonem que ens hem d’acomiadar,

i no volem deixar d’estimar.



En un moment difícil de superar,

hem de saber reaccionar,

perquè encara que no tinguem algú per recolzar-nos,

ens queda l’esperança per poder aixecar-nos.



Tot és millor quan estem en família,

aleshores arriba l’alegria,

lliures d’arribar fins el cel

i poder brillar com un estel.



En moments durs tot ho arregla una abraçada,

un petó o una paraula estimada,

una persona capaç de fer-te somiar amb els ulls oberts,

sense importar-li els teus errors o encerts.



La por no ens deixa destacar,

només ens acaba d’ensorrar,

els “impossibles” que posa la societat,

no són un destorb per algú encoratjat.



Són tantes les injustícies de la vida,

que al final trobem la sortida,

sense importar la por que hagis passat,

ja que l’has acabat guanyant.



Si busques les emocions dins del teu cor,

podràs veure la veritat del teu interior,

totes les petjades que has anat deixant,

algun dia t’acabaran guiant.





Joana Pagès 2nA

LLÀGRIMES DE PLUJA


Mirant les gotes de pluja,

sota el cel rogent de la contrada,

és quan cada mal moment defuig,

de la magnificència de la vesprada.



A la meva ment mil idees sorgeixen,

i m'inspiren tot tipus d’emocions,

mentre unes delicades gotes em ruixen,

aturant els segons.



Tanco els ulls, em relaxo,

aquest és regal que ens fa la natura,

el que vaig descobrir,

mirant les gotes de pluja.






Laura Llorens 1rC


LA POR

La por és un sentiment obscur i tenebrós

que et fa sentir poruc inferior o menys poderós.

Quan estàs sol i sense sorolls

la por ve i s’ho emporta tot.



És com la veu interior que et diu “ho faràs malament”

ho has d’afrontar i girar-li la cara

és com la veu interior que et diu “ets molt poc valent”

perquè quan torni estaràs preparada.



També és aquell sentiment d’indecís

que no saps si la decisió que prendràs és la correcta

però només cal que confiïs amb tu

perquè segur que així sortirà tot perfecte.



Quan estiguis sol i sentis sorolls

o quan tinguis por perdre que tens

que et faci por que es capgiri tot

o el teu futur i el pas del temps.



La por no és el millor sentiment de tots

així que intenta evitar-la

sí que també és necessària

però millor l’alegria, la felicitat o l’amor.




ALUMNES DE 2n CICLE D'ESO:
Natàlia Rodríguez 4t B

EL SILENCI DE LES AUS

Soc aquí, al balcó de casa meva.

Soc escoltant el soroll buit del vent.

Silenci esgarrifós, pluja caient.

L’oreneta gris allà el vol eleva.


Em poso a pensar, entro en la pell seva.

Sabrà l’ocell del nostre patiment?

Tant de bo poder ser jo l’inconscient,

Volar i ser lliure de forma longeva.


En la meva defensa ara diré,

Que si em diuen que tot ja s'ha acabat,

M’envairà la joia i volaré.


Seré exempt com aquell ésser alat.

I si alguna cosa amb això he après, és

A estimar el present i el que ens han donat. 





Miquel Angelergues 4t A


OLOR DEL CANT DELS OCELLS

El cant dels ocells refila al jardí, 

el sol es pon, el dia ha mort de nou;

avui igual que ahir,enyores el que fou

els temps llargs a l’escola sense fi.


I de sobte, et venen els records;

les sempre maleïdes matemàtiques, 

amb aquelles fórmules tan poc “pràctiques”

on triava la resposta a sorts.


O les difícils dissolucions

en les quals la sal es queda al fons

i sense entendre quin valor té.


Però han passat cursos al Manyanet,

finalment confies que serà un fet

si et diuen que tot anirà bé.





Judith Solano 3r B


NO ESTÀS SOL


Avui l’horitzó s'esborrona

com l’esperança d’algú.

El sol la galta acarona,

no pensis només en tu.


Avui el vent fort et colpeja

i no se'n recorda de ningú.

La llum surt i clareja,

no pensis només en tu.


La vida s'arronsa i s’estira

és la història de cadascú.

El món ràpid camina i gira,

no pensis només en tu.


Doblegat i torna a viure

igual que una branca de bambú.

Demà tornaràs a somriure,

no pensis només en tu.



Gràcies a tots i totes per la vostra participació i col·laboració! 



Cap comentari:

Publica un comentari